 |
| Dibuix de l'autora. |
NIT DE GUANTS
per Elisa Mostazo
i Comas. Publicat a la revista Tretzevents
n.868 Gener 2009 de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
És curiós com
veuen el món algunes persones. Mentre
que tots els nens estaven neguitosos, aquella Nit de Reis, l’Artur restava
impassible. Per a ell aquella nit no era gens d’especial. Per a ell era la nit
dels guants.
Els Reis d’Orient, per a l’Artur, eren uns homes que tenien una
gran fàbrica tèxtil plena de retalls i de llanes on fabricaven guants de tots
els colors i mides, i cada any li’n regalaven un parell o dos. L’ any passat
van ser de color verd amb ratlles grogues, i aquest any potser no eren gaire
diferents.
Guants,
guants...Què en faria, amb tants?.
Cada any mirava
la botiga de joguines de la plaça del barri i contemplava els ninots o els
camions de bombers, frisós de tenir-los a les seves mans. Escrivia la carta als
Reis Mags demanant-los el que volia, però, és clar, com que ells només entenen
de guants, no li ho portaven.
Aquella nit se’n
va anar al llit aviat, com sempre. Però a mitjanit hi va haver alguna cosa que
el va despertar.
Una llum intensa
s’apropà a la seva finestra. L’Artur tremolava com una fulla. Potser eren uns
extraterrestres! Però no ho eren pas, eren els Reis!
Va obrir la
finestra i van entrar.
Melcior somrigué
i li digué:
-Ja sabem que no
t’agraden els guants, però aquest any te’n regalarem un parell ben especial.
Sense dir res
més van desaparèixer.
L’Artur es va
mirar les mans, i comprovà sorprès que duia uns guants de color vermell molt
bonics, però no hi veia res d’especial fins que...
Els guants li
van fugir de les mans i van començar a volar per l’habitació. L’Artur restava
astorat. Després, els
guants li van tocar el nas i li van dir:
-Escolta, noi,
som un parell de guants, i no som pas avorrits. Vine amb nosaltres i t’ho
demostrarem.
L’Artur els va
agafar i...va començar a volar pel cel de la ciutat. Era meravellós, podia
veure la catedral de Barcelona, el port vell, en Colom, la Sagrada Família...,enmig
de la nit plena d’estels.
Després van
volar cap al Nord i van veure la casa d’en pare Noel i després van volar fins
al país dels Reis d’Orient, on l’Artur va veure tres palaus meravellosos plens
de caramels, joguines i estels de colors, i també de guants!
Finalment, van tornar a casa, on els guants es
van transformar en un simpàtic ninot que ballava i parlava sense parar i
després en una flor gegantina i també en un fantasma...Ui, quina por!
I jugant, jugant
l’Artur es va adormir.
L’endemà, quan
l’Artur es va llevar, pensava que tot ho havia somiat, però no, sota l’arbre de
Nadal, a dins d’una caixa groga de cartró, hi havia els seus guants màgics.
Aquella Nit de Reis va ser la millor que mai havia viscut.
FI
